I aquest sol maligne que avui m'escalfa no és res més que una mofa de la calor que em dónes tu: quan m'abraces, quan em crides, quan fas veure que no em mires, quan dorms al meu costat i em dius que tu m'estimes. Per això busco un refugi que m'allunyi d'aquest sol, per no borrar ni el més petit record de la teva escalfor, corrent pels camins de pols i pedra, relliscant per les parets i les moreres, robant totes les ombres que es creuin amb mi en aquesta infinita carrera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada