Em sento inútil essent tan sols el teu reflex. Un respir de sutilesa del teu parfum embriagador; de móres i síndria, sensual i amb frescor. Una petita llum efervescent dins d'aquests ulls buits que m'observen però que no em deixen actuar. Presoner dels teus moviments i del teu estimar. Aquí espero, per variar, a que em demanis que visqui. A que em supliquis que m'arrisqui a sortir d'aquest castell per abraçar la teva pell.

Em sento mort essent tan sols la teva ombra. Vivint a la foscor del teu somriure per por a ser jo; un individu somiador i ploraner. Un gos pataner. Assassí dels silencis que confonen i em recorden la teva absència. Sempre al teu costat encara que tu no em vegis.

Nina,