El cigarro roig, descapollat, cendrós, encès, tot i que el fred d'aquesta nit traidora m'està gelant les venes i l'oxigen que encara hi circula en elles es cristal·litza a poc a poc, brilla enmig de la foscor esfereïdora. Vull algú que em parli i m'expliqui què n'ha sigut de la seva vida.. Com enyoro els vells amics amb qui compartíem un glop de cafè i algunes rialles! Estic sol i necessito companyia. Vull que algú m'ofereixi la seva espatlla quan les llàgrimes m'assalten sense previ avís. Vull algú que ompli el forat que vas deixar i que ni l'univers pot cobrir. Juro, després d'aquest cigarro me'n vaig a dormir..