La morera centenària del parc m'estima; la seva verdor encantadora em recorda les botelles velles de vi blanc plenes de polsim que hi havia a l'estanteria i, les seves fulles.. unes mans suaus i tendres que m'abracen quan tinc fred, que ballen quan fa vent. La morera centenària del parc m'estima; sempre em cuida i em vigila, no es mou del meu costat plogui o nevi. La morera centenària del parc m'estima; ha près dels meus records el teu rostre: els llavis carnosos com el cotó de colors que compra la mare quan ets petit, els ulls amb gust de cola, els cabells fets arrels que m'ajuden a tocar de peus a terra quan el meu cap vol volar, la pell morena que amb el pas dels anys s'ha anat arrugant i conserva cada emoció plasmada com una foto antiga en sèpia tatuada al cor. La morera centenària del parc m'estima i jo l'estimo a ella.