Plor

Les llàgrimes han format solcs a la meva pell arrugada, bruta, pigada i marronosa. Dormen al llit de les nines, es precipiten al matí. Fugen rodolant fent-se perles invisibles; ràpida i sigilosa arribada al seu destí: el buit. Plenes de gemecs silenciosos que s'esclafen contra el sòl humit.

Dóna'm la mà o tan sols un dit. Un instant on agafar-me per perdre la por a volar. Per eixugar-me les llàgrimes. Per no deixar-te anar.

Nina,