Reflexiono sobre la meva persona en silenci. Després de somiar nit rere nit el vol i caure precipitadament davant de la realitat a plena llum del dia, m'he convertit en un ésser odiós. Desprenc recel i ràbia en comptes de suor fastigosa perquè no sé estimar de veritat. Un cos de carn flàccida completament buit sense desitjos ni proeses per anhelar.. Què faig en aquest món si fins i tot ell mateix m'abandona al meu dissortat destí?
Procedeixo a arrencar-me la pell lentament. Fracasso. Provo a obrir-me el crani amb una roca però perdo el coneixament abans d'enfonsar-me en l'intent. Penjo els cordons de les botes a l'arbre per penjar-m'hi jo a continuació. Un infant em mira i decideixo que avui no.
Necessito el teu consell, la teva sabiduria, la teva paraula. La llum del teva amistat incondicional. El caliu del teu amor robat.
Vull morir. Si no puc estar amb tu.. Deixaré de viure fins que tornis, encara que sigui impossible..
r
Per amor sovint fem moltes bestieses... fins i tot estem disposats a deixar de viure. M'ha agradat molt perquè expressa la desesperació d'una manera molt autèntica.
ResponElimina