Ha arribat per fi el mes de març i les postes rogenques són seductores. Retalls de núvols copsen els últims rajos de sol perduts just abans de desaparèixer entre valls llunyanes. Avui no m'he despedit del dia en solitud. Avui ha vingut algú nou. Una noia morena amb la mirada ferma i decidida ha volgut acompanyar-me fins ben entrada la vesprada. Parlant de la vida i de l'aigua passada. Preguntant-nos el per què de les coses sense respondre mai bé. Somriu tímida però sé que confia. Li agrada la música i la filosofia, els contes per a infants i una bona amanida. Després d'ensenyar-li els meus esbossos sobre paper estripat m'ha preguntat com em deia; però quan han començat a brillar els primers estels ha marxat lentament sense mirar-me, m'agradaria que tornés algun dia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada