Decideixo donar un tomb pels volts del parc. Deixant de banda les moreres despullades que comencen a brotar donant un bri d'esperança al seu cicle vital; oblidant per una estona la font de pedra vella i escatològica envoltada d'oxidats gronxadors que componen la banda sonora del meu dia a dia; trepitjant més enllà de la gespa seca, groga; perdent de vista el meu banc entre tants altres i enfilant els primers passos per la rambla, ara, desconeguda. Ja no tinc constància del temps, ja no repasso els mesos desfullant lentament un calendari. Ara sóc jo el temps. Envelleixo com ell. Al seu costat assegut, els dos contemplem el món girar i canviar. Les rajoles de la vorera resisteixen tot el meu pes mort. Camino arrossegant sense destresa els peus i aquests s'enduen al seu pas la brutícia que s'interposa a l'incert camí. No existeixen petjades com a la sorra del parc. Puc triar per on tornar sense irrompre l'armonia i la quietud de la sorra reposada. Puc escollir no tornar.. Vagar etern per les rambles ennegrides per la pudor i el pas dels anys que rellisquen carrer avall. No hi és el florista, ni tampoc el mim tan blanc, no hi ha cap carterista, ni tampoc cap quiosc gran. No hi camina cap persona, ni tan sols un nen jugant, no hi bota cap pilota, no se sent ja ni piular.
Però de fons se sent "Five trees" http://www.youtube.com/watch?v=dqoBvTZ7rXg i la seva malenconia, tristesa vaga, ombrívola, em recorda el parc i tinc ganes de tornar-hi. El meu parc. Allà on resideixo des que el destí em llevà la dona, la casa i la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada