Retorn a l'entorn

Els remolins d'aire fresc primaveral em fan sentir més jove. La pell arrugada, plegada sobre si mateixa tal mateix com un ventall de mà, s'estira i es torna tersa (aparentment tersa) i em rejoveneix l'aspecte. Suposo que per això ha tornat aquella noia extravagant. Dic extravagant perquè poques persones busquen cap mena de conversa amb un vagabund d'un parc solitari. Suposo perquè és impossible trobar atractiu el meu posat de gos perdut i brut. Avui ha tornat a venir.

M'ha saludat com si em coneixés de tota la vida, amb un lleuger somriure als llavis rosats i estrets. És dona de poques paraules però els seus ulls m'expliquen més coses.. Porta un vestit texà que s'estreny a la cintura deixant a l'imaginació les curves que s'hi amaguen. Els cabells lligats curosament que descansen sobre l'espatlla dreta. Hi reposaria jo també. Allí hi amagaria tots els meus secrets, a cau d'aquelles orelles petites que escoltaven amb atenció els meus desafortunats esdeveniments.

Anna, no marxis. No em tornis a deixar sol..