Nadala

La neu sobre les mans nues
que esbocen el futur.
El gel que atura les agulles
d'un temps que no és madur.

Somriures de petits
que juguen a ser àngels,
boles de neu entre esclafits
i brillantor d'estels.

Espero que torni a nevar
per gaudir d'un paisatge blanc,
per poder observar el Nadal,
per poder-me sentir altre cop infant.

Bufandes onejant al vent,
guants perduts en escampall,
galtes vermelles i gent que
vol comprar el millor regal.

Espero que torni a nevar
per gaudir d'un paisatge blanc,
per poder observar el Nadal,
per poder-me sentir altre cop infant.

I per Reis demanaran
que aquest any que està entrant
reparteixi un xic de pau
en un món que està en blanc.

Com allò que un dia va ser..

Com el soldat que busca la seva tropa; com l'arbre que s'empeny a tocar el cel; com aquella cançó que no para de sonar dins del teu cap; com el cos que mai podràs oblidar; com l'ombra que persegueix l'individu; com el mes de desembre precedeix sempre al mes de gener; com les gotes de pluja retornen al sòl d'on varen venir; com les venes que dormen sota la pell; com les paraules que mai haurien de ser pronunciades; com els somnis que no es compliran; com les ones i el seu vaivé; com l'odi cap el més estimat; com la màgia d'un petó qualsevol; com la vida sorgeix de l'amor, o no; com les coses que s'eleven però després cauen; com el temps que no s'atura mai; com el moment més esperat fuig en un instant; com la solitud en companyia; com la lluna atrapant el sol; com les olors que són ja records; com l'ocell que migra; com el blanc i el negre; com el ple o el buit; com una rosa sense espines; com el tresor que mai s'ha descobert; com un caramel amarg; com la història més bonica inexistent; com una partitura sense "tempo"; com l'eternitat immortal; com l'infinit; com una carta d'amor que s'ha quedat sense llegir; com tu i jo.

Intento deslligar-me del cordó umbilical que m'uneix involuntàriament, crec, a l'únic banc de pedra que guarnint el parc de la ciutat solitària em manté lligat a la Terra.

Empunyo branquillons per traçar damunt la sorra humida mots que rellisquen suaument per les meves galtes. Busco pedres petites i rodones per esborrar la pena que embruta el meu escrit fugaç. El paisatge em recorda les estones que passàvem junts; un tràiler del passat en blanc i negre que cada dia pren una forma diferent, més solitari.

Un borrall perdut del meu cor és l'únic que s'aferra a la vida.

Nina,