Per què ploro? Ha arribat el punt en què la visió normal és la borrosa, la que confon roses plenes d'espines amb els teus llavis carn de rubí, la que m'enganya amb boires per esquitllar la realitat entre llàgrimes. Per què no puc parar de plorar? Em palpo el pit i em dol. És una aflicció summament profunda que penetra fins al racó més amagat. T'odio? Per això suplico exhaust l'oblit del teu record més proper? T'enyoro? Pot ser la causa del meu estat d'ànim precari i mancat de consol? No ho sé, però les llàgrimes fredes afloren com el gebre en l'últim alè del teu glaçat amor.
